ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PLA DE PALAU SACOSTA - SANT PAU

Per fer-nos una idea de l'origen recent del nostre barri i en especial de la nostra mascota, la Xemi, vegeu l'Auca que vàrem fer ara fa uns anys

Estem elaborant una història del barri amb els records de gent que hi porta molts anys.

En aquestes mateixes pàgines hi anirem afegint trossos de la nostra història.

Si sabeu d'algú que ens pugui ajudar a construir aquesta història, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del la secció "Contactar", al menú superior d'aquesta web.

En un escrit al Diari de Girona del 20 d'abril de 2008, el nostre cronista diu:

"Semblantment ha passat amb Palau Sacosta. Però amb sensibles diferències. Igualment el que era carretera que unia el centre urbà amb el poble veí ara s'ha convertit en un vial ben urbanitzat, amb edificis a banda i banda.

Però a diferència de Santa Eugènia, aquesta és una zona residencial. No s'hi troben botigues ni oficines ni establiments bancaris. Quan hem passat el carrer del Marquès de Caldes de Montbui ja no hi trobem ni tan sols les sucursals de les Caixes que tant proliferen en les restants zones urbanes. Ens referim concretament a la part alta de l'antic Palau; altra cosa és el pla i les proximitats a la carretera de Barcelona.

La pujada de Palau era una carretera sense asfaltar, extremadament polsosa. La majoria dels vehicles que hi cirulaven eren els carros i les tartanes dels habitants de les masies disperses que eren el que més abundava en aquell municipi. Eren ben comptats els cotxes que s'hi veien circular. Fora de les torretes els enginyers Amich i Batlle i dels coneguts com "els anglesos de Palau", en aquella zona no hi havia cap més edificació que l'església parroquial i la rectoria i les masies disperses. Fins i tot l'antic castell dels Sarriera, conegut com "Les torres de Palau", s'havia convertit en una instal·lació agropecuària"

"En els terrenys de la companyia ferroviària, per on ara es troba el parc Central, els mateixos empleats del ferrocarril aprofitaven espais morts que no eren ocupats per les instal·lacions o per les vies de maniobra, per treballar-los en hores de lleure.

Quan la via del tren de Sant Feliu acabava de creuar la carretera de Barcelona, i entrava en el que és ara carrer d'Emili Grahit, circulava pel mig de camps i hortes. L'espai on s'edificaren les casernes militars, tot i que ja estava destinat a les instal·lacions castrenses es mantingué com a zona rural, fins que es començaren les obres, en els inicis de la dècada dels anys quaranta.

Passat el paratge de la Font del Rei, s'hi collien unes patates d'una gran qualitat. Aquella plantació pertanyia a un botiguer de la rambla Pi i Margall, ara plaça de Catalunya, les patates collides per en Pere tenien una gran acceptació per part de la clientela de Ca la Roseta".